Com a casa enlloc...

El despertador tornava a sonar ben aviat, a les 6.15 ja erem dempeus.

Un cop més m'acompanyaven els infatigables fuegotes que aquest cop no em posarien les coses fàcils durant la carrera.

A les 7.30 ja erem al Box, intentant deixar-ho tot ben ordenat per quan arribés el moment de la transició poder anar ben ràpid i esgarrapar uns segons que segur m'anirien d'allò més bé. Un cop tot va estar ben posat vam anar cap a la platja, allà més de 500 triatletes entre elit i amateus banyàvem la platja de Barcelona de casquets de bany vermells. La imatge era increïblement bonica. Les cares parlaven per si soles, nervis, emoció...

A les 8 del matí va sonar la bocina i tothom a l'aigua. Aquest cop vaig sortir dels primers i vaig saber el que és rebre cops de gent que tens al costat, ha estat un dels cops on he rebut més, sobretot al gir de 90º de la primera boia, on es tothom es va reagrupar molt. En general la natació no va ser gaire bona, ja que no estava del tot concentrat i semblava que no avancés gaire, però era tot mental ja que físicament no em trobava pas malament sobre l'aigua.

La sortida de l'aigua va ser molt ràpida, com a mi m'agrada, i els primers metres corrents fins als boxes vaig adelantar molta gent, però al arribar al box no se que em va passar que em van passar els dos perseguidors ( Iván i Marc ) que havien sortit poc després de l'aigua que jo. El tema era que havia perdut un temps de avantatge preciós que ara em tocava recuperar.

Al inici de la bici vaig preferir començar suau i espera un parell de minuts a que les cames entressin en calor, i un cop em vaig notar bé de cames vaig començar a apretar. Al cap de po vaig veure el Marc, i junts vam anar a buscar l'Iván que semblava que anava força bé sobre la seva bici nova. Un cop vam contactar amb l'Iván vam rodar una estona junts, pero desprès em vaig quedar una mica enrere amb el Marc, per posteriorment quedar-me jo a roda del Marc. En aquest punt vaig fer un estudi de la carrera; estava a roda del Marc, tenia l'Iván a 15-20 segons màxim...i no em notava gens cansat. Així que vaig preferir guardar-ho tot per la cursa a peu, ja que no faltaven gaires quilòmetres per acabar la bici.

El que no m'esperava era que en una corba un grup que teniem davant em fes una mica de tap i perdés la roda del Marc. Mentrestant el Marc va aprofitar per fer un sprint i agafar l'Iván.
El resultat va ser que a l'entrada de boxes tenia els dos fuegotes per davant meu, i només em quedava una carta.

A la transició vaig tornar a perdre molt de temps, però aquest cop no podia esperar a que les cames s'adaptessin bé a la nova modalitat, ja que 5Km amb els fuegotes tan preparats com anaven no donaven per tant. Així que vaig apretar des del primer moment, corrent a un ritme força bó vaig atrapar al quilòmetre 1.5 al Iván que els seus genolls ja l'obligàven a frenar, una llàstima ja que anava genial per fer un molt bon temps. Quan el vaig passar li vaig preguntar on era el Marc i em va dir que davant, cosa que em va motivar per apretar una mica més encara per intentar atrapar-lo.
Al cap de poc ja el vaig veure, l'atzar va jugar al meu favor i se li va descordar una sabatilla, cosa que va fer que li retallés uns segons. Al cap de poc ja era darrere seu, sobre el quilòmetre 4, i desprès de fer uns metres junts vaig decidir atacar, ja que em trobava bé, tenia cames per fer-ho i era el meu moment. Al cap d'uns minuts vaig mirar enrere i ja no hi era, l'arribada era davant i l'arc d'arribada marcava 1h 6m 15s

Vull destacar sobretot la gran actuació dels fuegotes en el seu segon triatló, ja que ells entrenant la meitat que jo en totes les modalitats em varen posar les coses difícils fins al final. Així que des d'aquí vull felicitar-vos !!!

I sobretot al Iván ja que tot i patir un infern amb els genolls, va aconseguir creuar la línia d'arribada amb un temps boníssim.